Presento aquest recull de poemes com a una
antologia, digueu-ne un tast, d’allò que he anat
escrivint al llarg de més de dues dècades (el més
antic és de l’any 86). Es tracta d’una tria per
força heterogènia: algunes de les creacions ja van
formar part del llibret desplegable El quadern del
taxidermista, de l’any 90; uns altres versos, amb
un títol homònim al del present, integraven l’antologia
Poesia noranta, apareguda el 97. També hi
he inclòs textos que ja he fet públics a través del
meu blog, així com uns altres que conformen,
juntament amb els de Fermi Mohedo, el recentment
autopublicat Quadern magribí.
La seva diversitat cronològica palesa que són la
conseqüència de diferents moments i circumstàncies
personals i col·lectives, de diverses vivències,
d’alguns viatges per la geografia que m’és més
cara i per la literatura que m’estimo, d’amors i
(com no?) de desamors.
Des del punt de vista formal, també he volgut
que hi fossin representats els múltiples estils i les
diferents opcions mètriques (des del sonet fins al
haikú, passant per estrofes i versificacions més
lliures i personals) que he anat conreant en tot
aquest temps. Sempre m’ha importat molt l’arquitectura
dels poemes i he mirat de bastir-los a
partir d’uns plànols previs que n’asseguressin la
coherència entre forma i contingut, entre la
sonoritat dels mots i el pensament que vehiculen.
Forçar la paraula, fer-ne expressió sincera del “jo”
i del “nosaltres”, construir un marc adient a la
massa sovint caòtica dels sentiments, com diu el
primer poema d’aquest llibre: «Retallo aquest
paisatge en un nou vers». O com molt millor ho
expressa Umberto Eco: «La fantasia può scatenarsi
solo tra le maglie della costrizione».
Barcelona, novembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada